Jo confesso de Jaume Cabré

Títol: Jo confesso

 

Autor:  Jaume Cabré

 

Any de publicació: 2011 

 

Sinopsis:  Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel•la de novel•les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú q ue ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident

 

 

 

Jaume Cabré i Fabré

Naixement:  Barcelona, 1947   

 

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Avui es dedica íntegrament a la literatura.

La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura.

 

Llibres publicats i dates de redacció

 

- 2011. Jo confesso.
- 2007. Baix continu.
- 2005. La matèria de l'esperit
- 2004. Les veus del Pamano.
- 2001. Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria,.
- 2001. Llegia però no movia els llavis (Notes sobre la lectura literària). Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
- 2001. "L'emigrant", dins DIVERSOS AUTORS, Domèstics i salvatges. Deu contes d'animals.
- 2000. Viatge d'hivern.
- 1999. El sentit de la ficció. Itinerari privat. Inclou Quadern de bitàcola. Reflexions al voltant d'"Estació d'enllaç", escrit entre 1996 i 1998.
- 1999. L'any del Blauet.
- 1996. L'ombra de l'eunuc
- 1991. Senyoria
- 1985. Llibre de preludis. Inclou tres contes, escrits entre 1981 i 1984, i la novel·la curta Luvowski o la desraó, escrita entre 1977 i 1983.
- 1984. L'home de Sau.
- 1984. La teranyina
- 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons.
- 1980. El mirall i l'ombra.
- 1980. La història que en Roc Pons no coneixia
- 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra
- 1978. Carn d'olla.
- 1977. Toquen a morts
- 1974. Faules de mal desar

 

Premis rebuts:

• Premi de la Crítica Catalana, 2012

• Premi de la Crítica Serra d'Or, 2012

• Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, 2012

• Premio La Tormenta en un vaso, 2012

• Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 2012

• Prix Courrier International du meilleur roman étranger, 2013

• Premi Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat, 2013

Llibre que comentarem el pròxim dia 14 de juny a les 16h

 

Bona lectura!!!

 

Feliç Sant Jordi 2014

Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:

- Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.

Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.

Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen. Les dones, diu la tradició, han de regalar un llibre.

 

 Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

 

 

Espero que us ho passeu bé remenant i fullejant molts llibres!!!