Cap persona no és igual que una altra, ni cap història d'amor no és com una
altra.
Raül, un misantrop gelós del seu aïllament i amb fama de cínic que treballa en una editorial, s'ha fet un món on no hi caben sentimentalismes ni hipocresies que afavoreixin les relacions socials. Fins que els seus esquemes trontollen quan casualment coneix l'Iris, una jove que restaura mobles gairebé vint anys més jove que ell i d'una bellesa aclaparadora. Però l'Iris és una noia solitària encara més radical que Raül en la preservació de la seva intimitat, ferida per un trauma del passat, i tots dos hauran d'enfrontar-se als propis fantasmes per donar sortida a l'atracció mútua que senten.
L'home que volava en el trapezi planteja amb contundència i sense censures morals els límits de l'amor, la seva autenticitat i l'ús interessat que se'n pot fer. Isabel Clara Simó ha creat dos personatges reacis a tota comunicació que, tanmateix, perseguiran des de la seva singularitat l'establiment d'una relació en què l'amor no sigui la coartada per dominar o per manipular l'altre.
Raül, un misantrop gelós del seu aïllament i amb fama de cínic que treballa en una editorial, s'ha fet un món on no hi caben sentimentalismes ni hipocresies que afavoreixin les relacions socials. Fins que els seus esquemes trontollen quan casualment coneix l'Iris, una jove que restaura mobles gairebé vint anys més jove que ell i d'una bellesa aclaparadora. Però l'Iris és una noia solitària encara més radical que Raül en la preservació de la seva intimitat, ferida per un trauma del passat, i tots dos hauran d'enfrontar-se als propis fantasmes per donar sortida a l'atracció mútua que senten.
L'home que volava en el trapezi planteja amb contundència i sense censures morals els límits de l'amor, la seva autenticitat i l'ús interessat que se'n pot fer. Isabel Clara Simó ha creat dos personatges reacis a tota comunicació que, tanmateix, perseguiran des de la seva singularitat l'establiment d'una relació en què l'amor no sigui la coartada per dominar o per manipular l'altre.
Isabel-Clara
Simó Monllor
Naixement: Alcoi, comarca de l'Alcoià, el 4
d'abril de 1943.
Estudia a l'acadèmia que dirigia el seu pare, a Alcoi: «El
meu pare era mestre. Tenia una acadèmia, on jo em vaig educar. I
va deixar una petjada important al poble d'Alcoi. Fins i tot li han obert
un carrer. […] Ell estava educat en un col·legi francès, i per tant
jo coneixia bé la cultura francesa, de petita. Em va ensenyar la tolerància en
la vida. Era un home liberal, molt decimonònic, en el sentit bo de la paraula.
I la meva mare era una dona molt temperamental, amb molt de nervi. I de la
barreja de tots dos he sortit jo.» (El Temps, març de 1994).
.jpg)
