Rayuela de Julio Cortázar (1963)

Títol:  Rayuela

  

Autor:  Julio Cortázar

 

Editorial: Cátedra

 

Any publicació: 1963

 

Temes: Literatura: Narrativa

 

Sinopsi

 

Rayuela (1963) és la gran novel · la de Julio Cortázar. El llibre on l'escriptor argentí va saber condensar les seves pròpies obsessions estètiques, literàries i vitals en un mosaic gairebé inesgotable on tota una època es va veure meravellosament reflectida. L'amor turbulent de Oliveira i La Maga, els amics del Club de la Serp, les caminades per París a la recerca del cel i l'infern tenen la seva contracara en l'aventura simètrica d'Oliveira, Talita i Traveler en una Buenos Aires tenyida pel record. L'aparició de Rayuela va ser una veritable revolució dintre de la novel · lística en llengua espanyola: per primera vegada, un escriptor portava fins a les últimes conseqüències la voluntat de transgredir l'ordre tradicional d'una història i el llenguatge per explicar-la. El resultat és aquest llibre únic obert a múltiples lectures, ple d'humor, de risc i d'una originalitat sense precedents.

  

Julio Cortázar - Rayuela Capítol 2 (fragment)

 

Deshacer cambios

  

Julio Cortázar

 

Altres noms: Julio Florencio Cortázar

 

País: Argentina

 

Naixement: Brussel · les, 26 agost 1914

 

Defunció: París, 12 febrer 1984

 

Julio Cortázar (1914-1984), escriptor argentí que va ser un renovador del gènere narratiu, especialment del conte breu, tant en l'estructura com en l'ús del llenguatge. Encara que va néixer a Brussel · les, va viure a París la major part de la seva vida -ciutat en què va morir- i en 1981 es va nacionalitzar francès, com a protesta davant la presa del poder de les diferents juntes militars a Argentina, és un autor argentí plenament integrat en la literatura hispanoamericana.

 

Va néixer a Brussel · les, però els seus pares es van traslladar a Bons Aires en 1918, instal · lant al suburbi de Banfield, on la seva mare va passar greus dificultats per educar-lo a ell ia la seva germana menor, un cop que el pare els va abandonar. En aquest lloc va viure Cortázar dels quatre als disset anys, i d'ell ha escrit: "Aquest era el meu regne, i he tornat a ell, ho he evocat en alguns contes, perquè encara avui ho sento molt present, molt viu". Va estudiar a l'Escola Normal de Professors, obtenint el títol de Professor de Lletres. Entre 1939 i 1945 va ensenyar Llengua i Literatura Francesa a diversos instituts de la província de Buenos Aires, i més tard, a la Universitat de Que el seu. En 1946, després de l'arribada de Juan Domingo Perón al poder, va renunciar al seu càrrec. En 1949 va viatjar per primera vegada a Europa, en 1951 va aconseguir una beca per a realitzar estudis a París, i ja en aquesta ciutat va passar a ser traductor de la UNESCO, treball que va exercir fins a la seva jubilació. També va realitzar importants traduccions literàries, entre les que destaquen els Contes d'Edgar Allan Poe o Robinson Crusoe de Daniel Defoe. Un tret important de la seva vida és que arran d'un viatge que va realitzar a Cuba, convidat per Fidel Castro, es va convertir en gran defensor i divulgador de la causa revolucionària cubana, com anys més tard faria amb la Nicaragua sandinista. Va mantenir, al llarg de la seva vida, un compromís polític actiu, sobretot en defensa dels drets humans. Va formar part del Tribunal Russell II que, en 1973, va jutjar a Roma els crims duts a terme per les dictadures llatinoamericanes. Resultat d'aquesta activitat va ser el seu llibre Dossier Xile: el llibre negre. El 1981 se li va diagnosticar una leucèmia que li causaria la mort en 1984.

 

Viatger impenitent i intel · lectual obert, va ser un dels protagonistes del boom de la literatura llatinoamericana. Aquests escriptors van aconseguir, a través de les seves trobades literaris i conferències en diversos fòrums tant d'Estats Units com d'Europa, les seves relacions amb editorials, les col · laboracions amb la premsa europea, un reconeixement internacional per la seva obra, que, sense renunciar a les seves arrels culturals , es va universalitzar tant en temes com en estils. Així, el que va començar sent un llançament editorial d'una nova narrativa es va convertir en una presència renovadora constant de la literatura, a causa, per descomptat, a la qualitat de les obres.

 

Tots els llibres i obres de Julio Cortázar
 

• Cuentos inolvidables según Julio Cortázar  2011
• Antología personal  2011
• Cartas a los Jonquières  2010
• La autopista del Sur  2010
• Cuentos completos 2   2010
• El perseguidor  2009
• Papeles inesperados  2009
• El perseguidor y otros cuentos de cine  2009
• Correspondencia. Julio Cortázar, Carol Dunlop, Silvia Monrós-Stojakovic  2009
• Los relatos: Ahí y ahora  2008
• Casa tomada y otros cuentos  2007
• Cartas  2002
• Cuentos completos 1  2000
• Imagen de John Keats  1996
• Adiós, Robinson y otras piezas breves  1995
• Diario de Andrés Fava  1995
• Obra crítica  1994
• Divertimento  1988
• El examen  1986
• Salvo el crepúsculo  1985 (2009)
• Alto el Perú  1984
• Argentina, años de alambradas culturales  1984
• La fascinación de las palabras  1984
• Los autonautas de la cosmopista  1983
• Negro el diez  1983
• Nicaragua, tan violentamente dulce  1983
• Deshoras  1982
• París. Ritmos de una ciudad  1981
• Queremos tanto a Glenda  1981 (2009)
• Monsieur Lautrec  1980
• Un elogio del tres  1980
• Un tal Lucas  1979
• Territorios  1978
• Alguien que anda por ahí  1977 (1987)
• Estrictamente no profesional  1976
• Fantomas contra los vampiros multinacionales  1975
• Silvalandia  1975
• Octaedro  1974
• El libro de Manuel  1973
• Prosa del observatorio  1972
• Pameos y meopas  1971
• Viaje alrededor de una mesa  1970
• Último round  1969 (2009)
• 62. Modelo para armar  1968 (2002)
• Buenos Aires, Buenos Aires  1968
• La vuelta al día en ochenta mundos  1967
• Todos los fuegos el fuego  1966
• Rayuela  1963
• Historias de cronopios y de famas  1962
• Los premios  1960
• Cartas de mamá  1959 (2012)
• Las armas secretas  1959
• Final del juego  1956
• Bestiario  1951
• Los reyes  1949
• La otra orilla  1945
• Presencia  1938

 

Frases de Julio Cortázar

 

•  En literatura no hay temas buenos ni temas malos, hay tan sólo temas bien o mal tratados. 
 
• ¿Hasta cuándo vamos a seguir creyendo que la felicidad no es más que uno de los juegos de la ilusión? 
•  
• No me creas demasiado optimista; conozco a mi país, y a muchos otros que lo rodean. Pero hay signos, hay signos.
 
• Ven a dormir conmigo: no haremos el amor, él nos hará.
 
• Cuando mis cronopios hicieron algunas de las suyas en Corrientes y Esmeralda, una eminente intelectual exclamó: ¡qué lástima, pensar que era un escritor tan serio!
 
• Para qué volver sobre el hecho sabido de que cuanto más se parece un libro a una pipa de opio más satisfecho queda el chino que lo fuma, dispuesto a lo sumo a discutir la calidad del opio pero no sus efectos letárgicos.
 
• Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo.
 
• Si la personalidad humana no adquiere toda su fuerza, toda su potencia, entre las cuales lo lúdico y lo erótico son pulsiones fundamentales, ninguna revolución va a cumplir su camino.
 
• El ajedrez es un juego que me apasionó de joven, pero un buen día me empezó a tomar demasiado tiempo y entonces lo eliminé.
 
• Un mundo donde te movías como un caballo de ajedrez que se moviera como una torre que se moviera como un alfil.
 
• Siempre fuiste mi espejo, quiero decir que para verme tenía que mirarte.
•  
• Nada está perdido si se tiene el valor de proclamar que todo está perdido y hay que empezar de nuevo.

 

 

Nota: Carta al seu amic Francisco Porrúa de febrer de 1967.

 

"El amor de Cuba por el Che me hizo sentir extrañamente argentino el 2 de enero, cuando el saludo de Fidel en la plaza de la Revolución al comandante Guevara, allí donde esté, desató en 300.000 hombres una ovación que duró diez minutos."