Maria la castanyera

Era la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc.

El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.

- Uf, Com n'estic de cansada! - Deia Maria la castanyera mentre s'ajupia a collir una altra castanya.

I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes! - va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.

 

Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l'aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols! 

 

Així va ser com va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir més castanyes. Però ja no volia les que eren a terra, que es convertien en cargols, si no que volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tant alts! La Maria la castanyera no arribava a tant amunt!

 

- I com m'ho faré per recollir castanyes? - Es preguntava - Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant!

I així fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant, que vivia ben a la vora.

- Gegant! Gegant! - va cridar Maria la castanyera - Em vols ajudar a recollir castanyes? els castanyers són ben alts i no arribo tant amunt.

- I tant que si - va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fàcilment.

 

I així va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a coure i a cridar: - castanyes! venc castanyes ben fresques! acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben bones.

I la gent s'apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes que, efectivament, eren molt, molt bones.