Diu
la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac
monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al
poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .
Els
ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per
apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots
els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El
rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac
una persona cada dia, perquè se la menges.
Un
dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:
-
Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i
la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.
El
poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla.
Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del
drac.
Però de sobte, quan el drac ja obria la
seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa,
va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu
escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes
d’aquell enorme drac.
Aquell
cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra
desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.
De
cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb
unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant
Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va
donar en senyal d’amor.
El
rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or
i la meitat del regne.
Però
el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.
Des
d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.
Per
això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més
estimen. Les dones, diu la tradició, han de regalar un llibre.
Les
llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.
Espero que us ho passeu bé remenant i fullejant molts llibres!!!
