Jaume Cabré: "Termino una novela y me desmayo"

 

 

Video:  aviondepapeltv

Jo confesso de Jaume Cabré

Títol: Jo confesso

 

Autor:  Jaume Cabré

 

Any de publicació: 2011 

 

Sinopsis:  Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel•la de novel•les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú q ue ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident

 

 

 

Jaume Cabré i Fabré

Naixement:  Barcelona, 1947   

 

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Avui es dedica íntegrament a la literatura.

La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura.

 

Llibres publicats i dates de redacció

 

- 2011. Jo confesso.
- 2007. Baix continu.
- 2005. La matèria de l'esperit
- 2004. Les veus del Pamano.
- 2001. Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria,.
- 2001. Llegia però no movia els llavis (Notes sobre la lectura literària). Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
- 2001. "L'emigrant", dins DIVERSOS AUTORS, Domèstics i salvatges. Deu contes d'animals.
- 2000. Viatge d'hivern.
- 1999. El sentit de la ficció. Itinerari privat. Inclou Quadern de bitàcola. Reflexions al voltant d'"Estació d'enllaç", escrit entre 1996 i 1998.
- 1999. L'any del Blauet.
- 1996. L'ombra de l'eunuc
- 1991. Senyoria
- 1985. Llibre de preludis. Inclou tres contes, escrits entre 1981 i 1984, i la novel·la curta Luvowski o la desraó, escrita entre 1977 i 1983.
- 1984. L'home de Sau.
- 1984. La teranyina
- 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons.
- 1980. El mirall i l'ombra.
- 1980. La història que en Roc Pons no coneixia
- 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra
- 1978. Carn d'olla.
- 1977. Toquen a morts
- 1974. Faules de mal desar

 

Premis rebuts:

• Premi de la Crítica Catalana, 2012

• Premi de la Crítica Serra d'Or, 2012

• Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, 2012

• Premio La Tormenta en un vaso, 2012

• Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 2012

• Prix Courrier International du meilleur roman étranger, 2013

• Premi Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat, 2013

Llibre que comentarem el pròxim dia 14 de juny a les 16h

 

Bona lectura!!!

 

Feliç Sant Jordi 2014

Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:

- Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.

Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.

Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen. Les dones, diu la tradició, han de regalar un llibre.

 

 Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

 

 

Espero que us ho passeu bé remenant i fullejant molts llibres!!!

 

 

 

 

 

 

 

Ja arriba la primavera !!

 

La primavera

 

El 21 de març
rebem a la primavera, 
que a tots la sang
una mica ens altera. 

 

 

Fràgil i gentil,

àgil i aventurera, 
la papallona sempre ha sigut,
el símbol de la primavera.

 

 

La flor que més m'agrada a mi,
viu arrapadeta,
arran del camí. 

 

 

És la flor,
que s'atribueix a la primavera,
groga com el sol,
i amistosa amb la abella.

 

 

La flor que m'agrada a mi,
és la margarida,
tot el que us he contat,
va a la seva mida. 

 

 

Entre els animals i les flors,
a la primavera també mana,
"l'amor".

 

 

 

                                    ( Autora:  Mayra Adell)

 

 

 

 

Truman capote a Palamós

El 26 d'abril de 1960, Truman Capote va arribar per primera vegada a Palamós . Amb el vaixell Flandre va ser portat des de Washington a perills l'Havre i un viatge en cotxe de cinc dies , amb  el seu amic Jack Dunphy , un gat siamès , un caniche cec , un vell bulldog i 25 maletes al poble de pescadors de la Costa Brava .

Capote tenia en el seu equipatge 8.000 fulls de paper  escrit per ell mateix . Notes que havia pres durant la seva visita en el 1959 , al poble de Holcomb , Kansas . L'escriptor es va sentir intrigat per un article de 335 paraules al New York Times sobre l'assassinat d'Herbert Clutter granger , la seva dona i els seus dos fills . Durant les setmanes d'investigació Capote , va parlar amb tots els interessats , incloent-hi els dos sospitosos , que finalment van resultar ser els assassins i van ser executats anys després.Truman Capote sabia que tenia " or" a les mans, que era el material per al que seria el seu millor llibre . Però és necessari per fer de tot per organitzar i escriure , descansar , i va haver de desaparèixer del món de la beguda , les drogues i el sexe Manhattan . Un amic periodista de Washington Mr. Ruark, que era amo d'una casa a Sant Antoni de Calonge , li va aconsellar que fos a Palamós.I es va quedar allà Capote , gairebé anònim, tres estius molt llargs , d'abril a octubre , en gran mesura , per escriure que es considera generalment com la seva obra mestra , el llibre A sang freda , que va ser publicat el 1965 i és vist com el primera gran novel · la de no-ficció en la història .

 

«Esto es un pueblo de pescadores, el agua es tan clara y azul como el ojo de una sirena. Me levanto temprano porque los pescadores zarpan a las cinco de la mañana y arman tanto ruido que ni Rip Van Winkle podría dormir».

 

 

Cada any Capote va triar una altra casa per quedar-se. El periodista català Marius Carol té alguns detalls d'aquesta època que s'utilitzen per a l'aprenentatge a la novel · la  L'home del pijama de seda  , sobretot perquè se li va ocórrer que les biografies l'autor va morir el 1984, gairebé gairebé cap atenció a la tranquil · litat de la Mediterrània i la inspiració de Capote va passar .El municipi de Palamós , al seu torn , va inaugurar l'exposició La ruta Capote , un homenatge a la Costa Brava dels anys seixanta , quan es va atreure innombrables estrelles de cinema , escriptors , intel · lectuals , artistes i altres celebritats .

 

L'hotel Trias, el lloc on tenia la casa de la Catifa, antics locals d'oci ja desapareguts, com Los Caracoles o La Pañoleta, encara existents com el restaurant Maria de Cadaqués, i altres espais que ocupaven la seva vida quotidiana, estan presents en aquesta ruta guiada. Un itinerari amb quinze punts d'interès i que s'ha perfilat també com un dels nous atractius per als turistes de creuer que arriben a Palamós.

 

 

Truman Capote quan van coincidir amb Ruark a Calonge l'estiu de 1961 Ruark no amagava la seva aversió pels aires amanerats del nouvingut i aquest es referia al seu veí com “aquell home horrorós”. L'única conversa seva que ha passat a la història no és pas gaire afectuosa. Ruark, que es vantava de ser el campió de la velocitat teclejant a màquina amb només dos dits, va desafiar un dia Capote, que escrivia a mà: “Avui he picat cinc mil paraules. Quantes n'has escrit tu, amb la teva petita ploma?” “Només una”, diuen que va respondre Capote, “però és la bona”. El temps li ha donat la raó, i és probable que Ruark ja aleshores també ho sabés. A la seva mort a Londres, l'1 de juliol de 1965, va sorprendre tothom amb la disposició de ser enterrat a Palamós, on no el coneixia ningú, com un lleó buscant el turó més solitari per desaparèixer del món.   (Foto:  ROBERT RUARK VA CONVERTIR LA CASA DE CALONGE EN UNA CITA OBLIGADA DE LES CELEBRITATS DE PAS PER LA COSTA BRAVA)

 

 

 

(Foto:  AVA GARDNER AMIGA DE CAPOTE AMB  LA CHUNGA, EN EL TABLAO "LA PAÑOLETA" (PALAMÓS-GIRONA)

 

 

 

 

L'home dels pijames de seda. Màrius Carol

Títol: L'home dels pijames de seda.

 

Autor:  Màrius Carol 

 

Any de publicació: 2009 

 

Sinopsis:  Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acaba de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan descobreix en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe ha mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel · la, en la qual l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda. L’autor nord-americà, a qui li agradava escriure al llit, amb els seus pijames de seda i un llapis de punta fina, es va refugiar a Palamós, fugint de les festes de Manhattan on era l’estrella convidada. Es va instal · lar amb Jack, la seva parella, i la companyia d’un bulldog vell, un caniche blanc i una gata siamesa. La novel · la de Màrius Carol ens descobreix com era la Costa Brava de Capote i el neguit de l’escriptor per saber si els dos criminals de la matança de Kansas en què es va inspirar la seva obra acabarien penjats o no.

 

Màrius Carol

Naixament: Barcelona, 1953

 

Escriptor i periodista, Màrius Carol, llicenciat en Filosofia i Lletres i Periodisme, ha treballat per a mitjans com El Correo Català, El periodico de Catalunya, El País o La Vanguardia. Des de desembre de 2013 és director del diari La Vanguardia, en substitució de José Antich.

La major part del seu treball literari es basa en assajos sobre la Casa Reial d'Espanya. Amb Les seduccions de Júlia va guanyar el premi Ramon Llull el 2002.  També va obtenir en el 2009 Premi Prudenci Bertrana per L'home dels pijames de seda

 

 

Llibres i obres

• Un té en el Savoy    2012                                     
• Las plumas del Marabú    2009    
• L'home dels pijames de seda   2009                                 
• El club de los 50       2007                                     
• Una velada en el Excelsior  2006                                     
• Condición de príncipe  2004                                     
• El enigma de Dalí    2004                                     
• El secuestro del rey    2003                                     
• Las seducciones de Julia   2002                                     
• Las anécdotas de Don Juan Carlos: El quinto rey de la baraja 2000                                                       
• A la sombra del Rey  1999