La casa cantonera de Sílvia Alcàntara



Títol: La casa cantonera   Autora:  Sílvia Alcàntara    Any de publicació: 2011    Sinopsis:  Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir els ha deixat la mare. Feia més de vint anys que no es veien. Una veïna de tota la vida les acompanya per les resclosides estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s'imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s’han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'empremta de la mare ressorgeix i il·lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides. La infelicitat d'una filla, és potser l'alegria secreta de la mare? Sílvia Alcàntara basteix una novel·la com una torrentada on els sentiments tèrbols i els desitjos profunds es mostren sense traves i on la serenitat només arriba amb l'acceptació dels sentiments oposats de l'ànima.   Sílvia Alcàntara i Ribolleda neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d'administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment. Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l'inici de la democràcia pren la determinació d'estudiar-lo i s'inscriu als cursos de Normalització Lingüística. Al mateix temps que aprèn la seva llengua, s'interessa per l'escriptura i comença a compondre narracions, algunes d'elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a escriure més, i tan bon punt a principis de la dècada de 1990 es crea l'Aula de Lletres s'hi matricula i, durant tres anys, perfila les tècniques d'escriptura. En acabat entra a treballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l'escola es traslladaria a l'Ateneu Barcelonès. Tot i el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, Sílvia Alcàntara aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, Sílvia Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009). L'any 2011 publica, a Edicions de 1984, la seva segona novel·la, La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Beguedà, la comarca en què va néixer. Després d'iniciar-se en el món literari català amb un debut tan exitós, Sílvia Alcàntara compagina l'ensenyament de tècniques d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions. També és sòcia fundadora i presidenta de l'associació cultural "Un munt de mots" de Terrassa.     Novel.les:     Olor de Colònia. Barcelona: Edicions de 1984, 2009. La casa cantonera. Barcelona: Edicions de 1984, 2011.