Eels, Mr. E y "Cosas que los nietos deberían saber"

Eels estaran de gira al nostre país en tres dates del mes de juny, i si bé sempre ens han agradat els seus discos, on paradoxalment Mr. E ha perpetrat la seva obra magna és a la literatura: "Cosas que los nietos deberían saber", editat el 2010 per Blackie Books, és un magnífic exemple (encara que no sigui "exemplar" en la seva visió i desenvolupament) de llibre d'autoajuda, o de positivisme, o d'optimisme o com li vulguem dir ... Un cant a la vida, a envoltar les pedres del camí que deixa empremta.

 

 

Eels- I Like The Way This Is Going

                                                

 

 

Títol: Cosas que los nietos deberían saber            Autor: Mark Oliver Everett

Nombre de pàgines: 204 pàg.

Enquadernació: Tapa dura

Editorial: Blackie Books

Llengua: ESPANYOL

ISBN: 9788493736217

Sinopsi

Mark Oliver Everett, l'anomenat «Kurt Vonnegut» del rock, líder i cervell de Eels, banda que Bush II va intentar prohibir per nociva-cosa que els honora a tots-, és fill del físic quàntic Hugh Everett, que es va perdre en la seva pròpia i notable interpretació dels universos múltiples fins que i, com també es coneix a l'autor d'aquest llibre, va trobar el seu cadàver. Així començava un cicle de desgràcies que culmina en aquesta rara i preciosa autobiografia musical, perquè la desgràcia sempre va donar millors històries, i millors cançons, sobretot si són d'Everett. Un llibre tan únic com el gènere de la «dysfunctional-americana» que, segons alguna enciclopèdia i com s'explica en la presentació, comença i acaba amb això que la canviant formació de Eels ha fet al llarg de tants i tan importants discos. Vista per sobre, la història s'assembla a moltes: noi introvertit i maleït agafa el virus de la música, es muda a Los Angeles i, a força de tenacitat i fortuna, aconsegueix el seu primer contracte. Però no escapa a aquesta dissort que, com va escriure un novel · lista famós, salva algunes famílies de ser com totes. Només que aquí hi ha humor («i una triomfant somriure vençuda», en paraules de Fresán), encara que se li hagin mort tambiñen la mare, el mànager de la banda, la prima, que anava en un dels avions de l'11-S, i la germana, que es va suïcidar per acabar amb l'estirp. O gairebé, perquè I no va néixer fins a 1963 però aquest llibre podrien llegir els seus néts. Els que no ha tingut, encara que no seria del tot impossible que els tingués, perquè segueix viu. I d'això va aquest llibre.

 

 

Mark Oliver Everett

País: Estats Units
Naixement: Virginia, 10 abril 1963

Mark Oliver Everett debuta com a escriptor després d'haver-se llaurat una brillant carrera musical. Ha publicat vuit àlbums al capdavant de la seva banda, Eels, i altres dos com Mr.E. Llegir Coses que els néts haurien de saber és entendre per què algú viu i treballa a la seva manera. I, en el cas d'Everett, si a més escoltem les seves cançons, tot es torna molt més intens. Encara que no cal preocupar-se. Que un escolti o no la seva música poc importa. Va a estremir igual amb aquest llibre. Perquè és un relat tan singular, especial, trist i alhora esperançador, optimista i enginyós, que atraparà a qualsevol que s'apropi amb ganes d'escoltar.
Als 47 anys, Mr I ha decidit escriure la seva autobiografia per si de cas. Ha viscut la mort com una cosa molt proper i familiar. Ha perdut la seva família i un munt d'amics. Fins i tot un avió de passatgers es va estavellar a la porta de casa. Així que ha après que, quan vols fer alguna cosa, és millor fer-ho bé i ràpid.
Així ha redactat la seva vida, perquè ha viscut prou com per omplir una novel · la sencera de moments únics. Mr I no ha hagut de triar entre la realitat i el mite. Simplement, es va asseure al porxo de casa i, mentre el seu gos descansava al seu costat, va començar a escriure el que li dictava el cor.

 

Especial de José Saramago del diari El País

Si vols llegir l'article:  El País especial José Saramago

Frases de José Saramago

 

Algunes frases de José Saramago amb un gran tema de fons de Stoa "Hommage"

La primavera la sang altera

Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera.

 

Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.

 

Molta flor de primavera, bona tardor espera.
 

 

Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera.
 

Bella Candelera, lletja primavera

  

Oreneta arribada, primavera començada.
 

 

Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena.
 

Quan la primavera arriba, l'ovella esquila.

 

Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu.
 

Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.

 

                                                              

La caverna José Saramago

Mitjançant un estil molt particular (absència de signes d'interrogació / exclamació, diàlegs diferenciats únicament per comes i majúscules inicials ...) Saramago transmet una "història social". Mitjançant l'exemple d'una família tradicional-encapçalada per Cipriano algor, terrissaire de 64 anys i vidu des de fa 3 -, es mostra l'evolució d'una societat ja postindustrial en què els treballs artesanals tenen cada vegada un paper més insignificant i on un gran centre comercial (en aquest cas denominat: el Centre), els alts tenen la capacitat de decidir sobre tot, concentra la gran majoria del capital. Així Cipriano i la seva família, que viuen en una zona rural, hauran d'enfrontar-adaptar-se a les noves necessitats de la societat.

Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor:

La caverna ha sido escrita para que la gente salga de la caverna.

José Saramago

País: Portugal

Naixement: Azinhaga, 16 novembre 1922

Defunció: Lanzarote (Espanya), 18 juny 2010.

 

Poeta i escriptor portuguès, José Saramago va ser una de les veus més importants de la literatura portuguesa de tots els temps. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1998, Saramago va ser conegut internacionalment tant per la seva obra literària com pel seu posicionament polític.
Nascut en una família d'extracció humil, va començar a estudiar als 12 anys tot i que no va aconseguir completar la seva formació a causa de problemes econòmics. Podríem dir que a partir d'aquest moment va combinar el seu treball en un taller amb l'estudi autodidacta, cosa que li va servir anys més tard per entrar com oficinista en l'administració de la Seguretat Social.
Assentat en el seu nou treball i acabat de casar, Saramago va publicar Tiempo de pecado (1947), que va passar sense pena ni glòria pel panorama portuguès. A partir d'aquest moment es produeix una llarga aturada en la carrera literària de Saramago que no reprendria fins gairebé vint anys més tard.
Mentrestant, Saramago va col · laborar amb periòdics i revistes i va passar a treballar per a una editorial com a traductor. Eren els anys de la dictadura salazarista i causa de les seves idees d'esquerra va tenir molts problemes amb la censura a l'hora de publicar.
Afiliat des del 1969 al Partit Comunista de Portugal, Saramago va abandonar el seu treball editorial per dedicar-se completament a la seva carrera literària. Després de publicar Probablemente alegría arribaria a Portugal el moviment de la Revolució dels Clavells, on es va implicar completament.
És a partir de l'arribada de la democràcia a Portugal que Saramago comença la seva etapa més coneguda i activa. La seva Memorial del convento és adaptat a l'òpera el 1982 i tot just dos anys més tard veuria publicada una de les seves obres més conegudes, El año de la muerte de Ricardo Reis. El 1986 La balsa de piedra, una faula en què va tractar un dels seus temes polítics preferits, la unitat de la Península Ibèrica, va tenir una gran repercussió a Espanya.
No obstant això, l'èxit amb majúscules i una gran presència mediàtica li van arribar amb El evangelio según Jesucristo, obra que va aixecar un gran malestar no només entre la jerarquia catòlica sinó també en el govern del seu país. L'escàndol va ser un dels motius que van portar a Saramago a instal · lar a l'illa de Lanzarote amb la seva segona dona el 1991.
Les seves últimes obres a partir de llavors van arribar poc a poc al mercat internacional, sent Assaig Ensayo sobre la ceguera (1995) un dels seus llibres més celebrats i que va rebre una excel · lent adaptació cinematogràfica el 2008.
Després de rebre el Nobel de Literatura seva projecció es va fer mundial i la seva figura va assolir nous nivells de polèmica en manifestar, sense cap tipus de embut, les seves idees en contra de la política neoconservadora, l'actitud de l'Església Catòlica ia favor dels pobles més desfavorits .
Les seves últimes obres van ser grans èxits, com El viaje del Elefante (2008) i Caín (2009), amb la qual va tornar a aixecar veus irades al Vaticà. També cal destacar les seves publicacions al seu blog, o quadern personal, que també van ser recollides en forma de llibre.
José Saramago va morir a l'illa de Lanzarote el 18 de juny de 2010.

 

Conil de la Fronteta donde se descubre, paseando entre sus plazas y calles, una estatua del escritor y Premio Nobel de Literatura José Saramago leyendole un libro a un niño.

 

 

Tots els llibres i obres 

• Claraboya   2012
• El último cuaderno  2011
• El autor se explica  2010
• José Saramago en sus palabras  2010
• Caín  2009
• El cuaderno de Saramago  2009
• El viaje del elefante  2008
• Las pequeñas memorias  2007
• Las intermitencias de la muerte  2005
• Poesía completa  2005
• Ensayo sobre la lucidez  2004
• El hombre duplicado 2003
• Todos los nombres  2001
• La caverna   2001
• Piedra de Luna. 59 poemas y un madrigal  1999
• El cuento de la isla desconocida  1998
• Cuadernos de Lanzarote II  1997
• Cuadernos de Lanzarote I 1997
• Ensayo sobre la ceguera 1995
• El evangelio según Jesucristo 1991 (2010)
• In nómine Dei  1991
• Historia del cerco de Lisboa  1989
• La segunda muerte de Francisco de Asís 1987
• La balsa de piedra 1986 (2010)
• El año de la muerte de Ricardo Reis  1984
• Memorial del convento  1982
• Viaje a Portugal  1981
• Levantado del suelo  1980
• ¿Qué haré con este libro?  1980
• La noche  1979
• Casi un objeto  1978
• Manual de pintura y caligrafía  1977
• Apuntes  1976
• El año de 1993   1975
• Las opiniones que DL tiene  1974
• El equipaje del viajante  1973
• De este mundo y del otro  1971 (1993)
• Probablemente alegría  1970
• Poemas posibles  1966
• Tierra de pecado  1947

Llibre que comentarem el pròxim dia 20 d'abril a les 16 h.

La Caverna de José Saramago

 

Bona lectura!!!!

El caçador d'estels i l'11-S

Segons Andrea Aguilar,  és una novel · la escrita en part durant els successos de l'11-S.  

 

" El fum de les Torres Bessones encara no s'havia dissipat. A mesura que les cadenes nord-americanes apuntaven cap a Bin Laden i el règim talibà com a culpables de l'atac, Khaled Hosseini (Kabul, 1965) tenia cada vegada més clar que havia de llençar la seva novel · la a les escombraries. "Portava escrits dos terços quan va ocórrer l'11-S i li vaig dir a la meva dona que no l'anava a acabar. Pensava que ningú voldria llegir sobre l'Afganistan i no volia que pensessin que explotava la conjuntura internacional i l'atenció que es concentrava en aquest país ", explica en conversa telefònica des de Califòrnia, amb veu tranquil · la i amable." (veure article complert: El País  )

Una lectora del club hem va comentar, que quan va llegir li va venir a la ment una canço, espero que us agradi.

Manhattan- Kaboul (2002)

Autor/Intérprete: Renaud/Axelle Red, Música: Jean-Pierre Bucolo

 

Lletra de la cançó

 

Petit Portoricain                                                                             Pequeño puertorriqueño,
Bien intégré, quasiment New Yorkais,                              Bien integrado, casi todo un Newyorquino,

Dans mon building tout de verre et d'acier,                            En mi edificio de cristal y de acero,
Je prend mon job, un rail de coke, un café                 Hago mi trabajo, tomo un sorbo de gaseosa, un café.

Petite fille Afghane,                                                                          Pequeña niña Afgana,
De l'autre côté de la Terre,                                                             Del otro lado de la tierra,
Jamais entendu parler de Manhattan,                                 Que jamás he oído hablar de Manhattan,
mon quotidien c'est la misère et la guerre                          Mi cotidianidad es la miseria y la guerra.

 

Deux étrangers au bout du monde, si différents             Dos extranjeros en el fin del mundo, tan diferentes,
Deux inconnus, deux anonymes, mais pourtant             Dos desconocidos, dos anónimos, sin embargo
Pulvérisés sur l'autel                                                                        Pulverizados sobre el altar
De la violence éternelle                                                                     De la violencia eterna.

Un 747 s'est explosé dans mes fenêtres,                           Un 747 ha estallado frente a mis ventanas,
Mon ciel si bleu est devenu orage,                                   Mi cielo azulado se ha vuelto una tormenta,
Lorsque les bombes ont rasé mon village                    Cuando las bombas han arrasado a mi pueblo.

Deux étrangers au bout du monde, si différents               Dos extranjeros en el fin del mundo, tan diferentes,
Deux inconnus, deux anonymes, mais pourtant                Dos desconocidos, dos anónimos, sin embargo
Pulvérisés sur l'autel                                                                         Pulverizados sobre el altar
De la violence éternelle                                                                       De la violencia eterna.

So long, adieu mon rêve américain,                                         Hasta la vista, adiós a mi sueño americano,
Moi, plus jamais l'esclave des chiens                                           Yo, nunca más esclava de los perros,
Ils t'imposaient l'Islam des tyrans                                               Ellos te impusieron el Islam de los tiranos,
Ceux-là ont-ils jamais lu le Coran ?                                    ¿Es que quizás aquellos jamás han leído el Corán?

J'suis redevenu poussière,                                                                  Yo he vuelto a ser polvo,

Je s'rai pas maître de l'Univers,                                                    No seré el dueño del Universo
Ce pays que j'aimais tellement serait-il                              Ese país que tanto amaba, de modo que lo haría
Finalement colosse aux pieds d'argile ?                                  Finalmente un coloso de pies de barro?

Les dieux, les religions,                                                                    Los dioses, las religiones,
Les guerres de civilisations,                                                          Las guerras de civilizaciones,
Les armées, drapeaux, les patries, les nations              Los ejércitos, las banderas, las patrias, las naciones
Font toujours de nous de la chair à canon                    Hacen siempre de todos nosotros carne de cañón.

Deux étrangers au bout du monde, si différents             Dos extranjeros en el fin del mundo, tan diferentes,
Deux inconnus, deux anonymes, mais pourtant                Dos desconocidos, dos anónimos, sin embargo
Pulvérisés sur l'autel                                                                         Pulverizados sobre el altar
De la violence éternelle (bis)                                                            De la violencia eterna. (bis)

 

 

 

El Gran Gatsby (2013) obrirà el Festival de Cannes 2013. És el segon film en la història d'aquest certamen a obrir amb la tecnologia 3D.

Títol: El gran Gatsby

Títol original: The Great Gatsby

Estrena a Espanya: 2013.05.17

Productora: Warner Bros Pictures, Village Roadshow Pictures

Director: Baz Luhrmann

Guió: Baz Luhrmann, Craig Pearce (adaptació de la novel · la de F. Scott Fitzgerald)

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Carey Mulligan, Joel Edgerton, Illa Fisher, Jason Clarke, Elizabeth Debicki

Sinopsis

 

El Gran Gatsby segueix els passos de Nick Carraway, un home semblant a Fitzgerald que aspira a ser escriptor, quan abandona la regió central dels EUA i arriba a Nova York a la primavera de 1922, una època de decadència moral, jazz palpitant i dels reis del contraban d'alcohol. Perseguint el seu propi somni americà, Nick acaba sent veí de Jay Gatsby, un milionari misteriós que dóna festes contínuament. A l'altre costat de la badia viu la seva cosina, Daisy, i el seu marit faldiller i aristòcrata, Tom Buchanan. D'aquesta manera Nick entra en el món captivador dels súper rics amb les seves il · lusions, els seus amors i els seus enganys. A mesura que Nick és testimoni d'allò, tant dins com fora del món que habita, escriu una història d'amor impossible, somnis incorruptibles, i grans tragèdies, i alça un mirall a la nostra pròpia època i lluites actuals.

 

 

 

Tràiler

 

 

 

 

 

 

Portades "El gran Gatsby"de diferents editorials

 

 

 

                                                

 Publicada per primera vegada el 1925, El gran Gatsby està considerada com La Gran Novel · la Americana. Simbolitza el triomf, la perpètua joventut i l'enlluernament que desemboquen en la tragèdia, la decadència i la caiguda, constants reflectides amb sorprenent precisió en la pròpia vida de Fitzgerald.

 

 

Francis Scott Key Fitzgerald (Saint Paul, Minnesota, 24 de setembre de 1896 - Hollywood, Califòrnia, 21 de desembre de 1940), va ser un novel · lista nord-americà de l'època del jazz.

La seva obra és el reflex, des d'una elevada òptica literària, dels problemes de la joventut del seu país en els anys que van seguir a la Primera Guerra Mundial. En les seves novel · les expressa el desencís dels privilegiats joves de la seva generació que arrossegaven la seva lassitud entre el jazz i la ginebra (A este lado del paraíso, 1920), a Europa a la Costa Blava (Suave es la noche, 1934), o en el fascinant decorat de les ciutats nord-americanes (El gran Gatsby, 1925).
La seva extraordinària Suau és la nit, narra l'ascens i caiguda de Dick Diver, un jove psicoanalista, condicionat per Nicole, la seva dona i la seva pacient. El ressò dolorós de l'hospitalització de la seva pròpia dona, Zelda, diagnosticada esquizofrènica el 1932, és manifest. Aquest llibre defineix el to més dens i ombrívol de la seva obra, perceptible en molts escrits autobiogràfics finals.

A partir de mitjans dels 30, Fitzgerald alterna la seva feina com a guionista a Hollywood amb l'escriptura de la seva novel · la  "El último magnate", que seria completada i publicada de manera pòstuma després de la seva mort el 1940.

"Resacón en Las Vegas" (Part III)

El proper 31 de maig s'estrenarà la tercera i última part de "Resacón en Las Vegas", amb la qual conclou la més delirant i divertida trilogia dels últims temps. Aquesta vegada ens porten de tornada a Las Vegas, i no es tracta ni d'un comiat de solters, ni d'un casament, sinó d'un funeral.

Director: Todd Phillips

Guió: Todd Phillips, Craig Mazin

Intèrprets: Bradley Cooper (Phil), Zach Galifianakis (Alan), Ed Helms (Stu), Ken Jeong (Sr Chow), Justin Bartha (Doug), Heather Graham (Jade), Mike Epps, Jamie Chung (Lauren), John Goodman, Mike Epps, Mike Tyson, Jeffrey Tambor (Sid).

 

 

 

Bradley Cooper, Zack Galifianakys, Ed Helms

 

 

El nou cartell fa una paròdia del pòster de la pel · lícula de 'Harry Potter i les relíquies de la mort - Part 2'.

 

Tràiler

 

 

Curiositats de la pel.lícula "Cometas en el cielo"

• Amb el motiu d'evitar possibles problemes en el futur, els nens afganesos protagonistes del film, van sortir del país després de rodar la pel · lícula i ara (2008) cursen els seus estudis a Dubai.

• La pel · lícula està prohibida a l'Afganistan.
 
• L'estudi volia rodar el film en anglès però Marc Forster no va veure cap sentit si es volia aconseguir certa realitat i complicitat amb el públic. Es va sortir amb la seva. 

• Entre els actors i membres de l'equip tècnic sumaven més de 28 nacionalitats, i es parlaven diversos idiomes: anglès (Estats Units, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica), dari i pashto (Afganistan), farsi (Iran), urdu (Pakistan ), uigur (Regió Autònoma de Xinjiang), Tajik (Tashkurgan), xinès mandarí i cantons, a més d'alemany, espanyol, francès i italià.

• Khalid Abdalla (Amir Adult) no parlava una paraula d'dari. Per aprendre va passar un mes a Kabul donant classes intensives, recorrent la ciutat, i fins i tot va aprendre a fer volar un estel.

• A la pel · lícula podem escoltar diàlegs parlats en dari, en pashto, l'idioma dels talibans, i en urdú, la llengua de Pakistan. Perquè tot fos autèntic, els cineastes van contractar a diverses persones l'idioma matern és el dari per vigilar els accents i entonacions dels actors, a més de diversos assessors culturals per assegurar-se que tots els detalls fossin correctes.

• El rodatge s'ha desenvolupat en el desert de l'Oest de la Xina que fa frontera amb l'Afganistan. El productor i cap de producció E. Bennett Walsh va recórrer uns 20 països durant un any abans de trobar el lloc idoni.

• La pel · lícula es basa a Best-Seller "Cometas en el cielo" de l'escriptor afganès Khaled Hosseini. Ell va estar des del 2003 i durant 4 anys a les llistes internacionals de supervendes.