Mitjançant un estil molt particular (absència de signes d'interrogació / exclamació, diàlegs diferenciats únicament per comes i majúscules inicials ...) Saramago transmet una "història social". Mitjançant l'exemple d'una família tradicional-encapçalada per Cipriano algor, terrissaire de 64 anys i vidu des de fa 3 -, es mostra l'evolució d'una societat ja postindustrial en què els treballs artesanals tenen cada vegada un paper més insignificant i on un gran centre comercial (en aquest cas denominat: el Centre), els alts tenen la capacitat de decidir sobre tot, concentra la gran majoria del capital. Així Cipriano i la seva família, que viuen en una zona rural, hauran d'enfrontar-adaptar-se a les noves necessitats de la societat.
Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor:
Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor:
-
- La caverna ha sido escrita para que la gente salga de la caverna.
José Saramago
País: Portugal
Naixement: Azinhaga, 16 novembre 1922
Defunció: Lanzarote (Espanya), 18 juny 2010.
Poeta i escriptor portuguès, José Saramago va ser una de les veus més importants de la literatura portuguesa de tots els temps. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1998, Saramago va ser conegut internacionalment tant per la seva obra literària com pel seu posicionament polític.
Nascut en una família d'extracció humil, va començar a estudiar als 12 anys tot i que no va aconseguir completar la seva formació a causa de problemes econòmics. Podríem dir que a partir d'aquest moment va combinar el seu treball en un taller amb l'estudi autodidacta, cosa que li va servir anys més tard per entrar com oficinista en l'administració de la Seguretat Social.
Assentat en el seu nou treball i acabat de casar, Saramago va publicar Tiempo de pecado (1947), que va passar sense pena ni glòria pel panorama portuguès. A partir d'aquest moment es produeix una llarga aturada en la carrera literària de Saramago que no reprendria fins gairebé vint anys més tard.
Mentrestant, Saramago va col · laborar amb periòdics i revistes i va passar a treballar per a una editorial com a traductor. Eren els anys de la dictadura salazarista i causa de les seves idees d'esquerra va tenir molts problemes amb la censura a l'hora de publicar.
Afiliat des del 1969 al Partit Comunista de Portugal, Saramago va abandonar el seu treball editorial per dedicar-se completament a la seva carrera literària. Després de publicar Probablemente alegría arribaria a Portugal el moviment de la Revolució dels Clavells, on es va implicar completament.
És a partir de l'arribada de la democràcia a Portugal que Saramago comença la seva etapa més coneguda i activa. La seva Memorial del convento és adaptat a l'òpera el 1982 i tot just dos anys més tard veuria publicada una de les seves obres més conegudes, El año de la muerte de Ricardo Reis. El 1986 La balsa de piedra, una faula en què va tractar un dels seus temes polítics preferits, la unitat de la Península Ibèrica, va tenir una gran repercussió a Espanya.
No obstant això, l'èxit amb majúscules i una gran presència mediàtica li van arribar amb El evangelio según Jesucristo, obra que va aixecar un gran malestar no només entre la jerarquia catòlica sinó també en el govern del seu país. L'escàndol va ser un dels motius que van portar a Saramago a instal · lar a l'illa de Lanzarote amb la seva segona dona el 1991.
Les seves últimes obres a partir de llavors van arribar poc a poc al mercat internacional, sent Assaig Ensayo sobre la ceguera (1995) un dels seus llibres més celebrats i que va rebre una excel · lent adaptació cinematogràfica el 2008.
Després de rebre el Nobel de Literatura seva projecció es va fer mundial i la seva figura va assolir nous nivells de polèmica en manifestar, sense cap tipus de embut, les seves idees en contra de la política neoconservadora, l'actitud de l'Església Catòlica ia favor dels pobles més desfavorits .
Les seves últimes obres van ser grans èxits, com El viaje del Elefante (2008) i Caín (2009), amb la qual va tornar a aixecar veus irades al Vaticà. També cal destacar les seves publicacions al seu blog, o quadern personal, que també van ser recollides en forma de llibre.
José Saramago va morir a l'illa de Lanzarote el 18 de juny de 2010.
Nascut en una família d'extracció humil, va començar a estudiar als 12 anys tot i que no va aconseguir completar la seva formació a causa de problemes econòmics. Podríem dir que a partir d'aquest moment va combinar el seu treball en un taller amb l'estudi autodidacta, cosa que li va servir anys més tard per entrar com oficinista en l'administració de la Seguretat Social.
Assentat en el seu nou treball i acabat de casar, Saramago va publicar Tiempo de pecado (1947), que va passar sense pena ni glòria pel panorama portuguès. A partir d'aquest moment es produeix una llarga aturada en la carrera literària de Saramago que no reprendria fins gairebé vint anys més tard.
Mentrestant, Saramago va col · laborar amb periòdics i revistes i va passar a treballar per a una editorial com a traductor. Eren els anys de la dictadura salazarista i causa de les seves idees d'esquerra va tenir molts problemes amb la censura a l'hora de publicar.
Afiliat des del 1969 al Partit Comunista de Portugal, Saramago va abandonar el seu treball editorial per dedicar-se completament a la seva carrera literària. Després de publicar Probablemente alegría arribaria a Portugal el moviment de la Revolució dels Clavells, on es va implicar completament.
És a partir de l'arribada de la democràcia a Portugal que Saramago comença la seva etapa més coneguda i activa. La seva Memorial del convento és adaptat a l'òpera el 1982 i tot just dos anys més tard veuria publicada una de les seves obres més conegudes, El año de la muerte de Ricardo Reis. El 1986 La balsa de piedra, una faula en què va tractar un dels seus temes polítics preferits, la unitat de la Península Ibèrica, va tenir una gran repercussió a Espanya.
No obstant això, l'èxit amb majúscules i una gran presència mediàtica li van arribar amb El evangelio según Jesucristo, obra que va aixecar un gran malestar no només entre la jerarquia catòlica sinó també en el govern del seu país. L'escàndol va ser un dels motius que van portar a Saramago a instal · lar a l'illa de Lanzarote amb la seva segona dona el 1991.
Les seves últimes obres a partir de llavors van arribar poc a poc al mercat internacional, sent Assaig Ensayo sobre la ceguera (1995) un dels seus llibres més celebrats i que va rebre una excel · lent adaptació cinematogràfica el 2008.
Després de rebre el Nobel de Literatura seva projecció es va fer mundial i la seva figura va assolir nous nivells de polèmica en manifestar, sense cap tipus de embut, les seves idees en contra de la política neoconservadora, l'actitud de l'Església Catòlica ia favor dels pobles més desfavorits .
Les seves últimes obres van ser grans èxits, com El viaje del Elefante (2008) i Caín (2009), amb la qual va tornar a aixecar veus irades al Vaticà. També cal destacar les seves publicacions al seu blog, o quadern personal, que també van ser recollides en forma de llibre.
José Saramago va morir a l'illa de Lanzarote el 18 de juny de 2010.
Conil de la Fronteta donde se descubre, paseando entre sus plazas y calles, una estatua del escritor y Premio Nobel de Literatura José Saramago leyendole un libro a un niño.
Tots els llibres i obres
- Claraboya 2012
- El último cuaderno 2011
- El autor se explica 2010
- José Saramago en sus palabras 2010
- Caín 2009
- El cuaderno de Saramago 2009
- El viaje del elefante 2008
- Las pequeñas memorias 2007
- Las intermitencias de la muerte 2005
- Poesía completa 2005
- Ensayo sobre la lucidez 2004
- El hombre duplicado 2003
- Todos los nombres 2001
- La caverna 2001
- Piedra de Luna. 59 poemas y un madrigal 1999
- El cuento de la isla desconocida 1998
- Cuadernos de Lanzarote II 1997
- Cuadernos de Lanzarote I 1997
- Ensayo sobre la ceguera 1995
- El evangelio según Jesucristo 1991 (2010)
- In nómine Dei 1991
- Historia del cerco de Lisboa 1989
- La segunda muerte de Francisco de Asís 1987
- La balsa de piedra 1986 (2010)
- El año de la muerte de Ricardo Reis 1984
- Memorial del convento 1982
- Viaje a Portugal 1981
- Levantado del suelo 1980
- ¿Qué haré con este libro? 1980
- La noche 1979
- Casi un objeto 1978
- Manual de pintura y caligrafía 1977
- Apuntes 1976
- El año de 1993 1975
- Las opiniones que DL tiene 1974
- El equipaje del viajante 1973
- De este mundo y del otro 1971 (1993)
- Probablemente alegría 1970
- Poemas posibles 1966
- Tierra de pecado 1947
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada